PART REFLEXIVA

Durant les meves pràctiques passades a una escola de màxima complexitat, vaig tenir l’oportunitat de planificar i dur a terme una intervenció docent de matemàtiques, durant unes quatre setmanes, a un grup de tercer de primària, on vaig decidir integrar les tecnologies digitals com a element central de la gestió de l’aula i motivació dels alumnes.

Concretament, vaig utilitzar l’aplicació ClassDojo per establir un sistema de punts amb recompenses, que permetia premiar conductes i esforços positius, alhora que fomentava l’aprenentatge actiu i la participació dels alumnes. Entre aquestes conductes, trobem fer els deures, tenir un bon comportament o utilitzar el català a l’aula, un aspecte especialment rellevant, ja que el grup no en feia un ús habitual, fet que dificultava la millora de la competència lingüística. Per tant, vaig proposar una dinàmica diferent, on escolliria aleatòriament un alumne amb l’app, el qual seria observat per mi durant una classe i veuria si fa ús de la llengua o no. Aquesta dinàmica portava que els alumnes, en no saber qui era l'estudiant escollit, fessin un gran esforç en fer ús del català en tot moment.

Actualment, amb el nou coneixement adquirit al llarg del primer bloc de l’assignatura, he pogut reflexionar sobre com una eina digital pot actuar com a instrument de mediació en els processos d’aprenentatge, d’acord amb la llei de la doble formació dels processos psicològics superiors, que explica com els processos mentals es desenvolupen gràcies a la mediació d’artefactes físics i psicològics (Membrive, 2025a, diapositiva 15). En aquest cas, l’aplicació de ClassDojo, lluny de ser només un recurs tecnològic per controlar el comportament, va funcionar com un instrument amb potencial semiòtic, capaç de mediar la relació entre mestre-alumne (Membrive, 2025a, diapositiva 17). Per exemple: els punts, els avatars i les recompenses esdevenien símbols significatius, resultat d’un esforç o acció positiva de l’alumne. Aquest caràcter simbòlic afavoria que els infants atribuïssin valor a les seves accions i internalitzessin progressivament les conductes desitjades, especialment l’ús del català com a llengua vehicular de l’aula.

Des del punt de vista més psicològic, vaig observar com aquesta dinàmica activava processos psicològics bàsics com l’atenció i la memòria. Un exemple d’això, era quan s’escollia la persona que seria avaluada quant a l’ús del català, fomentant la seva atenció i la memorització d’algunes paraules que podien utilitzar. A més a més, es van veure implicats processos psicològics superiors, com la reflexió, l’autoregulació i la presa de decisions (Membrive, 2025a, diapositiva 17): en aquest cas, els alumnes havien d’avaluar constantment la seva manera de comunicar-se, realitzant correccions entre ells o proposant paraules en català més idònies. Aquesta capacitat d’autoregulació mostra que l’ús de la tecnologia no només pot incentivar una conducta positiva, sinó també potenciar el pensament metacognitiu i la consciència lingüística.

Per altra banda, el fet d’introduir un element d’atzar, no saber qui seria observat cada dia, va tenir un efecte de mediació col·lectiva molt interessant. L’ús del català ja no era només una responsabilitat individual, sinó una tasca compartida. La tecnologia, en aquest sentit, va afavorir un aprenentatge distribuït i interconnectat, propi d’una nova ecologia de l’aprenentatge, on cada alumne actuava tant per iniciativa pròpia com pel benefici del grup (Membrive, 2025b, diapositiva 15). L’aula es va convertir en un espai més participatiu i autoregulat, on la motivació extrínseca inicial, els punts i les recompenses, es transformava gradualment en una motivació intrínseca per comunicar-se en català i mantenir una bona convivència.

A més, aquesta experiència m’ha fet reflexionar sobre la importància de desenvolupar una competència digital crítica com a docent (Membrive, 2025a, diapositiva 32). Utilitzar una aplicació, com el ClassDojo, comporta prendre decisions sobre què valorar, com fer-ho i amb quina finalitat. En el meu cas, vaig voler que la tecnologia ajudes a gamificar una estratègia de gestió d’aula, creant un tipus de “competició” entre els alumnes. Aquesta perspectiva respon a un discurs crític sobre les tecnologies digitals, que convida a veure-les no com a solucions automàtiques, sinó com a eines socials que requereixen una intenció pedagògica (Membrive, 2025b, diapositiva 7).

També vaig adonar-me del potencial democràtic que pot tenir un sistema d’aquest tipus. Tots els alumnes, independentment del seu rendiment acadèmic, tenien l’oportunitat de ser reconeguts i valorats per actituds positives, com esforçar-se a parlar en català o ajudar un company (Membrive, 2025a, diapositiva 22). Reconec que és un aspecte que, fins ara, no m’ho he plantejat directament. Tot i així, valoro positivament que hagi contribuït  a crear una comunitat d’aprenentatge més inclusiva i democràtica.

Pel que fa al meu paper com a futura docent, extrec d’aquesta experiència diversos principis d’actuació. En primer lloc, la necessitat d’utilitzar les TIC com a instruments de mediació significativa, orientats a desenvolupar competències i valors educatius. En segon lloc, la importància de mantenir una actitud reflexiva i crítica davant la tecnologia, reconeixent tant els seus beneficis com els possibles riscos de dependència o competitivitat excessiva. Finalment, la convicció que l’aprenentatge digital ha de ser col·laboratiu, motivador i connectat amb la realitat de l’alumnat, potenciant-los com a aprenents competents capaços d’autoregular-se i aprendre al llarg de la vida (Membrive, 2025a, diapositiva 6).

En definitiva, la implementació de ClassDojo va ser molt més que un simple recurs per controlar la conducta: va esdevenir un espai de mediació educativa que va transformar la dinàmica del grup, va millorar l’ús de la llengua catalana i va fomentar la participació i la responsabilitat compartida. Aquesta experiència m’ha ajudat a comprendre que la clau no és la tecnologia en si mateixa, sinó com la integrem pedagògicament per afavorir una educació significativa, que permeti als infants créixer com a persones autònomes, crítiques i actives dins la societat digital actual.

Instrument de mediació

Potencial semiòtic

Llei de la doble formació

Internalització

Mediació col·lectiva

Aprenentatge distribuït i interconnectat

Nova ecologia de l’aprenentatge

Motivació extrínseca i intrínseca

Competència digital crítica

Potencial democràtic de les TIC

Membrive, A. (2025a). Impacte de les TIC a l’educació. Universitat de Barcelona. https://drive.google.com/file/d/1Y9Jzh5xpygSNogiHx3BBprj0orRUR6Zs/view?usp=drive_link

Membrive, A. (2025b). Reforma i contrarreforma digital. Universitat de Barcelona. https://drive.google.com/file/d/1cxutwmdE3DrdLCb1gOcPETMzDGxmGbHG/view?usp=sharing