PART REFLEXIVA

Al llarg de la meva formació a la universitat, sempre he rebut un missatge molt clar: el disseny pedagògic és clau per garantir l’aprenentatge dels infants. Conceptes com la Zona de Desenvolupament Proper, les metodologies actives, la teoria del constructivisme o el DUA, han estat constants en totes les assignatures i han marcat la meva manera d’entendre la pràctica docent, la qual ha de tenir aquests conceptes en compte per poder adaptar les SA a l'alumnat i a les seves necessitats (Membrive, 2025a). No obstant això, en haver acabat aquesta assignatura, he reflexionat sobre la manca de bons dissenys tecnicopedagògics que hi ha a les aules, ja que, tot i haver-hi un bon disseny pedagògic enrere, les tecnologies no són quasi presents o, si ho són, no es treu el seu màxim potencial.

Un exemple d’això, ho veig clarament durant les pràctiques de segon, en un grup de cicle inicial, on vaig viure diverses situacions en què l’ús de les TIC es convertia en un imperatiu més que en una decisió pedagògica fonamentada. De fet, a les reunions del claustre, es repetia sovint la idea que “cal integrar les TIC en totes les activitats”, però aquesta exigència es traduïa, en el dia a dia, en pràctiques que no tenien un objectiu educatiu clar. Recordo especialment sessions en què, per omplir estones mortes, els infants tenien accés a jocs digitals amb cap contingut curricular o feina competencial. Ara que ho penso, considero que aquest discurs es fonamenta en la idea dels usos potencials de les TIC, quan en realitat haurien de veure els usos reals que tindran a les aules. Per aquest motiu, considero que una alternativa més profitosa podria haver estat, per exemple, en deixar-los entrar a una aplicació de jocs matemàtics que ofereixin un feedback immediat, ja que aquest grup presentava dificultats a les matemàtiques. D’aquesta manera, tot i permetent als alumnes jugar als espais morts, en aquest cas, es podrien aprofitar les potencialitats i el valor afegit de les TIC per aprendre certs continguts curriculars (Membrive, 2025b).

Aquesta manera d’utilitzar la tecnologia responia, des del meu punt de vista, a un model reproductor: La tecnologia substituïa una fitxa o una estona de joc lliure, però no aportava cap valor afegit real a l’aprenentatge. El que resultava més evident és que la intenció del professorat no era aprofitar les potencialitats que les TIC poden tenir, sinó simplement “fer-les servir perquè toca”, com si la seva presència ja fos suficient per millorar l’activitat educativa. En aquell moment, jo mateixa vaig seguir la mateixa lògica, on si em demanaven que incorporés tecnologia, ho feia sense qüestionar-me la funció educativa d’aquella decisió. Ara, en canvi, gràcies als coneixements adquirits i la meva adquisició d'experiència a les pràctiques, m'adono de com d’allunyat estava aquest plantejament d’una mirada tecnopedagògica crítica i transformadora (Membrive, 2025b, diapositiva 19).

Quan penso en conceptes com el valor afegit de les TIC o la interactivitat tecnològica i pedagògica, entenc que un bon disseny hauria pogut transformar completament aquella experiència. Per exemple, en el meu cas concret al grup de pràctiques, que presentava dificultats en càlcul mental i agilitat numèrica, hauria estat més adequat dissenyar una activitat digital pensant en els usos previstos de les TIC, per aquells moments morts que proposés petits reptes (resoldre operacions en temps limitat, veure quantes poden fer en 1 minut...), tot incorporant un feedback immediat i comprensible (Membrive, 2025c, diapositiva 6-8). Amb un disseny com aquest i un recurs digital que ho permeti, es podria haver fomentat una interactivitat més profunda, en què els infants poguessin experimentar, equivocar-se, corregir i comparar resultats amb els companys. O, sent més específics, es podria haver buscat un recurs que presentes un feedback instantani, enriquint més a l'alumne i a la seva formació.

Des de la perspectiva de la ZDP, les TIC podrien haver funcionat com un element d’andamiatge, oferint suports graduats, retroalimentació immediata o formes diverses de representar la informació (Membrive, 2025a, diapositiva 6-13). En canvi, l’ús que vaig observar sovint allunyava l’aprenent de la seva zona de desenvolupament, ja que la majoria de les activitats eren bastant simples i, en ser activitats per omplir espais morts, no rebien un suport o ajudes del mestre.

També el DUA hauria pogut tenir un paper essencial. La tecnologia permet diversificar la manera com els infants accedeixen a la informació, com expressen el que saben i com es comprometen amb la tasca. Però per aconseguir això cal un disseny intencional, no improvisat. A les meves pràctiques, les TIC no resolien barreres d’accés ni ampliaven modalitats de participació, sinó que convivien amb les activitats sense transformar-les (Membrive, 2025a, diapositiva 20) .

Aquesta experiència m’ha fet replantejar profundament la manera com vull exercir com a futura docent. Ara entenc que les tecnologies digitals no signifiquen incorporar pantalles, sinó prendre decisions pedagògiques que n’aprofitin les seves potencialitats. Per això, crec que qualsevol ús de la tecnologia hauria d’anar precedit d’una pregunta essencial: Quin problema em resol aquesta eina i quin valor afegit aporta respecte d’altres opcions? Si aquesta pregunta no té resposta, potser la tecnologia no és necessària.

En definitiva, la meva experiència m’ha permès comprendre que les TIC no transformen l’educació per si soles. El que realment transforma és la mirada pedagògica que les acompanya. I només quan comencem a reflexionar sobre el seu sentit, els seus límits i les seves possibilitats, podem passar d’un ús reproductor a un de veritablement transformador i educativament potent.

Aprenentatge col·laboratiu

Treball grupal vs treball col·laboratiu

Treball individualista

Tecnologies digitals per al treball col·laboratiu

Rols dins del grup

Rol del docent

Parla exploratoria

Risc de passivitat

Clima de seguretat al grup

Co-construcció del coneixement

Membrive, A. (2025a). Disseny pedagògic dels entorns potents [Presentación de diapositivas]. Universitat de Barcelona. https://drive.google.com/drive/folders/1KRbHtYeAeqii1UM6iS4LN0KyLoAwqzF1?dmr=1&ec=wgc-drive-globalnav-goto

Membrive, A. (2025b). La qualitat dels processos d’E-A mediats per tecnologies digitals [Presentación de diapositivas]. Universitat de Barcelona. https://drive.google.com/drive/folders/1KRbHtYeAeqii1UM6iS4LN0KyLoAwqzF1?dmr=1&ec=wgc-drive-globalnav-goto

Membrive, A. (2025c). Tecnologies digitals i entorns potents [Presentación de diapositivas]. Universitat de Barcelona. https://drive.google.com/drive/folders/1KRbHtYeAeqii1UM6iS4LN0KyLoAwqzF1?dmr=1&ec=wgc-drive-globalnav-goto