PART REFLEXIVA

En el meu cas personal, he tingut diverses experiències de treball en grup, des de l’escola fins a la universitat, que m’han permès reflexionar millor sobre què és realment l’aprenentatge col·laboratiu i com es diferencia del treball grupal. 

Durant l’etapa de l’institut, la majoria dels treballs en grup consistien bàsicament a repartir les tasques i treballar de manera individual, sense cap tipus d’estructura ni rols definits. En la majoria d’ocasions, simplement ens reuníem per decidir qui faria cada part del treball i, a partir d’aquí, cadascú elaborava la seva part de manera independent.

Tot i que en aquell moment sí que considerava que això era treball col·laboratiu, ara em resulta més fàcil veure que no s’hi complia cap condició per considerar-lo així. Per posar un exemple concret, al meu institut, en acabar cada curs, es feia un projecte d’investigació basat en una temàtica determinada. Aquest treball es feia en grups de tres o quatre alumnes i, en principi, tenia com un dels seus objectius fomentar una actitud col·laborativa per dur a terme una investigació amb l’ajuda de recursos digitals (cerca de conceptes amb ordinadors, investigar a llocs web, consultar articles o fonts d'informació d'interès...)

Tot i que, en teoria, podia semblar una bona proposta de treball col·laboratiu, en la pràctica això no s’acabava produint. El rol del docent no implicava cap tipus de seguiment dels grups ni un control real del procés de treball per assegurar que tots els membres col·laboressin. Com a conseqüència, no es complien les condicions necessàries perquè hi hagués un veritable aprenentatge col·laboratiu. Tot això desencadenava en un projecte on quasi no parlàvem molt entre nosaltres, sinó que ens limitàvem a veure l’estat del treball d'un altre membre, sense cap incitació al debat ni intercanvi d’idees. A més, com a dificultat afegida, a la majoria de grups acostumava a haver-hi 1 o 2 persones les quals lideraven el treball i no permetien idees que no fossin les seves, generat bastant desmotivació i, en el cas d’altres membres del grup, total passivitat.

Aquesta situació de treball era força habitual a l’institut. Com a conseqüència, ni jo ni molts dels meus companys vam arribar a desenvolupar realment la capacitat de treballar de manera col·laborativa ni a entendre del tot què significava aquest concepte. Per aquest motiu, els moments excepcionals on sí que es feien dinàmiques col·laboratives, com grups d’experts, no acabaven d’agradar ni ningú se sentia realment còmode, ja que no estàvem acostumats a treballar d’aquesta manera, jo inclosa. 

En afegit, per a molts estudiants amb un caràcter més tímid o passiu, se’ls hi feia realment difícil expressar idees o debatre-les amb companys de grup, ja que no sentien una seguretat dins del grup, sinó un jutjament constant, limitant-se a seguir les opinions de la resta de membres.

Des de la meva perspectiva actual, després d’haver fet aquesta primera part de l'assignatura, penso que, tot i que la idea i la intenció dels mestres del meu institut podia ser bona, li faltava un bon disseny pedagògic. Especialment, crec que hi havia una mancança important en el rol del docent, el qual lluny d’observar als grups i acompanyar-los en el procés d’aprenentatge i fomentar una parla exploratòria entre els membres del grup, consideraven que el treball col·laboratiu era seure tots a la mateixa taula i fer un projecte a través d’un document de Google cadascú des de la seva pantalla.

A causa d’aquestes situacions, en arribar a la universitat, se’m feia molt incòmode treballar amb dinàmiques col·laboratives. Sempre he preferit fer treballs de manera individual, ja que des de la meva perspectiva, un treball en grup no m’oferia res que no em podria oferir el treball individual. De fet, sovint em semblava que implicava més feina. No obstant això, quan vaig participar més en projectes que realment eren col·laboratius, vaig poder adonar-me que aquesta dinàmica de treball si podia oferir-me uns beneficis que el treball individual no tenia. Com per exemple l’intercanvi d’idees i, sobretot, el debat sa.

Un cas d’aquesta situació, seria l’activitat feta a aquesta assignatura “Aprenentatge dels continguts del Bloc 2”, on cada grup llegia una part d’un article, mitjançant l’ús de rols (el que llegeix, el que fa un resum, el que corregeix el resum i el que conclou les idees) i de manera constant anàvem fent un intercanvi de coneixement mitjançant el diàleg. Seguidament, plasmàvem aquestes idees a un Miro, on podíem treballar tots alhora i consultar els continguts d’altres companys. Per, finalment, que cada grup exposes la seva part a cada grup de la classe, fent una co-construcció de coneixement i traient-li el màxim benefici a una activitat col·laborativa i a les tecnologies digitals.

Rol del docent

Parla exploratòria

Risc de passivitat

Clima de seguretat al grup

Co-construcció del coneixement

Treball grupal vs treball col·laboratiu

Treball individualista

Rols dins del grup

Engel, A. (2015). Aprendizaje colaborativo mediado por ordenador. Dialnet (Universidad de la Rioja), 85-118. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5881940

Membrive, A. (2026). L'aprenentatge col·laboratiu. Universitat de Barcelona. https://drive.google.com/file/d/11zERHlF7l9yCzgFGGwpf5-zGu-md2V1h/view?usp=sharing